La densitat aparent és una propietat del pols, grànuls i altres substàncies. Es defineix com la massa de moltes partícules del material dividida pel volum total que ocupen. El volum total inclou el volum de partícules, el volum de buits entre partícules i el volum de porus interns.
La densitat aparent és molt important quan s’utilitzen sistemes de dosatge volumètric. La mateixa concentració de pigments pot produir resultats diferents si la densitat aparent és diferent.
La ciència del mesurament del color.
Tendència del color a romandre constant en el temps en aplicar la mateixa dosi de masterbatch en les mateixes condicions al llarg del procés de producció.
Mesura de la capacitat de coloració d’un masterbatch. Un grau d’intensitat de color proporcionat pel masterbatch.
És el terme general per al procés de formació d’enllaços covalents o seqüències relativament curtes d’enllaços químics per a unir dues cadenes de polímers.
La reticulació es pot realitzar de diferents formes en la indústria del cable Es tracta de reticulació de peròxids, reticulació de silano i reticulació per irradiació.
La dilució és la propietat segons la qual s’integra un masterbatch en el compost polimèric. Apareix un problema de dilució quan el Masterbatch no s’incorpora de manera uniforme al compost polimèric.
Pot observar línies de color més intenses o embalums de masterbatch en el producte final. Pot solucionar aquest problema modificant les condicions del procés, les matèries primeres o la formulació del masterbatch.
La dispersió és la propietat segons la qual un pigment contingut en el masterbatch es distribueix uniformement en el compost polimèric. Un problema de dispersió pot ser quan s’observen taques de pigment en el producte final.
Pot resoldre aquest problema millorant la qualitat del masterbatch.
Dosi o LDR (Let Down Ratio) és la quantitat d’additiu / masterbatch que ha d’agregar-se al compost polimèric per a aconseguir el material actiu / color objectiu. Els tècnics expressen aquest valor de diverses formes diferents, sent més comuna expressar el% de LDR en pes (3% de masterbatch en 97% de polímer).
L’estabilitat tèrmica d’un masterbatch és la temperatura fins que el masterbatch manté les seves propietats definides (no confongui amb l’estabilitat tèrmica del polímer). Aquesta característica està definida pels polímers, additius i pigments. L’estabilitat tèrmica més restringida d’aquests components defineix l’estabilitat tèrmica del masterbatch.
És el grau en el qual el color es resisteix a esvair-se a causa de l’exposició a la llum. Comunament es mesura amb l’escala de blava llana (1 mínim a 8 màxim). El tipus de pigments i la quantitat total d’ells en el masterbatch defineix què tan resistent serà el color sota exposició a la llum.
És una mescla concentrada de pigments dispersos i / o additius encapsulats durant un procés de calor en un portador, mitjançant extrusió o barrejat a alta velocitat, i presentat en forma granular.
Els estabilitzadors UV són una classe d’additius químics que s’agreguen als materials polimèrics per a inhibir o retardar la seva degradació produïda per la fotooxidación, que és el resultat combinat de llum i oxigen.
Els estabilitzadors UV normalment actuen absorbint la radiació UV preferentment i dissipant l’energia com a calor de baix nivell.
S’utilitzen diferents estabilitzadors d’UV segons el substrat: benzotriazoles i benzofenonas, que actuen absorbint la radiació UV i evitant la formació de radicals lliures, i HALS (estabilitzadors de llum d’amina impedida) actuen per a eliminar els radicals produïts per la intempèrie.
És el grau en el qual el color resisteix a esvair-se a causa de les condicions exteriors (llum, temperatura i humitat). Comunament es mesura per l’escala de grises (1 mínim a 5 màxim). El tipus de pigments, la quantitat total d’ells i la recepta del compost polimèric defineixen què tan resistent serà el producte final en condicions exteriors.
El tècnic pot realitzar l’experimentació deixant el material a l’aire lliure durant mesos o anys; o poden utilitzar equips específics per a realitzar proves de simulació accelerada (prova QUV o Llums de Xenó) que poden reduir el temps necessari en 10 vegades aproximadament.
